L’Arxibald és un nen tendre, llest, graciós, reflexiu i, sobretot, molt observador. En aquest llibre, el petit fa un tomb per la ciutat i s’atura a mirar els aparadors plens de coses. Algunes li resulten molt desitjables, com, per exemple, les joguines. No obstant això, no té gaire clar que totes aquestes coses siguin tan importants com semblen, perquè al cap d’algun temps acaben arraconades al fons d’un calaix o guardades en un armari. Quan l’Arxibald surt a passejar pel camp, s’adona que hi passa exactament el contrari. No pot guardar-se res. Ni el vent juganer, ni el cant del rossinyol, ni les mores amagades, ni la neu, ni l’aigua i, encara menys, el sol o la lluna. Al llarg de l’extensa, poètica i divertida col·lecció de contes, el protagonista ha après a estimar la seva germaneta, a preguntar-se pel futur, a indagar les seves possibilitats i el seu talent, a acceptar la diversitat, a lluitar amb les seves inseguretats, els seus temors i molt més. Ara, l’Arxibald descobreix que totes les coses que troba a la natura l’acompanyen, el cuiden i mai no s’obliden d’ell. I així entén que no tenen preu i que tampoc no li pertanyen. Aquest llibre és perfecte perquè els nens i els adults parlin sobre la diferència entre la vida urbana i la vida a l’aire lliure, sobre el significat de les possessions materials i la riquesa de les petites coses comunes i corrents que aquest món ens ofereix cada dia. Una història amb aroma de pluja, gust de pomes i ales de llibertat. Una història que importa. I molt.